De l'hort a la taula: Cuinar amb carbassons

Si no et menges l'hort se't menja, diu una dita, i així és.

En el nostre cas, atès l'error d'haver plantat 4 carbassoneres enlloc de 2 ha fet que tinguéssim una súper producció que va donar per regalar-ne uns quants i tenir família i amics tips de carabassons. Per això hem hagut de fer anar la imaginació i posar-nos davant dels fogons.

Després de fer les clàssiques receptes de puré, crema, arrebossat, truita, coca de recapte, al forn com acompanyament, farcits... vaig voler innovar una mica i vaig crear la recepta que us deixo a continuació, que és fàcil i boníssima i, a més, es pot congelar còmadament per a un àpat improvisat:

Hamburgueses de tofu amb pastanaga i carbassó

Ingredients:

- 200 gr de tofu
- 2 o 3 pastanagues, segons tamany
- 1 carbassó
- 1 ceba
- Sal, pebre i sèsam al gust

Es tallen la ceba, el carabassó i la pastanaga en trossos petites i es sofregeix tot uns minuts. Jo ho faig amb la Termomix 7 minuts, 100 graus, velocitat 1. Seguidament s'escorre l'aigua que ha fet i se li afegeix el tofu escorregut, també, desfent-lo amb els dits. Jo el barrejo amb la Tx uns segons. S'hi afegeix la sal i el pebre al gust.

Després s'hi afegeix pa ratllat perquè agafi consistència i es moldejen les hamburgueses.

Finalment, es passen per farina, es deixen reposar una estona a la nevera i es couren a la paella amb una mica d'oli d'oliva. S'hi pot afegir sèsam, també, perquè li don i un toc especial al coure.

Espero que ho proveu i que us agradi.

Bon profit!!

Una altra:

"Penne" integrals ECO amb carbassó

250 gr de "penne"
1 carbassó mitjà
2 tomàquets
1 dent d'all
Formatge
Una mica d'alfàbrega fresca. Orenga
Olives negres tallades

Al wok sofregir el tomàquet tallat a trossos amb l'all i afwgir el carbassó tallat a tires.

Afegir el formatge i els "pennes" i remenar una mica

Hachmasat orchim (hospitalitat)

Ja he comentat en una altra ocasió alguna semblança entre la terra i la vida.

Aquest estiu vaig rebre El Jardinero Fiel, de Clarissa Pinkola, un llibre on hi he trobat una altra relació interessant.

Diu: La terra és hospitalària i acollidora; és pacient: rep la llavor, la mala herba, la flor, la pluja, el gra, el foc. Permet i afavoreix l'entrada. Vaja, la millor amfitriona!

Sospito que aquesta actitud ens ajudaria en més d'una ocasió davant de dificultats, dilemes, opinions contràries...  Sobretot tenint en compte que tenim molts més recursos com a persones que som!

Però què bé que ens va recordar-ho de tant en tant.

Pensant en la tardor

Llevar-se un diumenge, esmorzar bé i anar a l'hort és una sensació nova que m'agrada. És diferent que anar-hi al tard: el sol fa poc que ha sortit, la llum és diferent, els insectes que hi ronden són uns altres...

Avui ens hem arromangat bé i hi hem fet molta feina, sobretot de neteja i de remoure la terra per preparar les noves plantacions. Hem tret la sindriera i la melonera, algunes plantes de flor que s'havien mort... També hem netejat de grama quasi totes les eres. Una feinada!

Pel que fa a la nova plantació, allí on vam fer l'adob verd hi hem fet maduixes, carxofes, cols, bròquils, cols de Bruseles (que m'encanten) escaroles i alguns enciams nés.

Aquesta és la nova imatge

Mågia potàgia...

Un, dos, tres!!!

Del maig a l'agost. Nomès tres mesos!!

El tros, com el vam trobar a finals de maig

Els vigilants de l'hort ens sorprenen

Des que hem arribat de vacances hem tingut una mica de feina a arreglar l'hort: hem hagut de lluitar contra algunes plagues com la cendrosa, el mildiu i el pugó; hem segat i remenat l'adob verd; hem collit moltíssims tomàquets, carabassons i aubergínies. Amb tot hem anat fent conserva o hem cuinat plats que tenim al congelador.

Explico tot això perquè ens hem descuidat una mica dels girasols, dels nostres 12 vigilants de l'hort que ara ni giren al sol, ni miren a sol ixent: miren cap a terra! com si estiguéssin apenedits de vés a saber quina bestiesa... Quina sorpresa (i alleugerament) quan vaig veure que el motiu del cap cot no era sinò que estan plens de pipes delicioses.

Mireu, mireu...

Els tallarem i els deixarem assecar i gaudirem de llargues tardes menjant pipes mentre mirem pel·lícules. Ens espera un estiu ben entretingut!!

Fem adob verd

Amb la idea de provar coses noves i aprofitar el terreny de què disposem vam plantar un bancal de faves i trèvol amb l'objectiu de fer adob verd.

Ara l'hem segat perquè les faves ja havien florit i, com la terra és argilosa,  esperarem uns dies per remoure-la. Ens espera una feina de les més dures.

Conèixer el moment idoni de la sega és important ja que mentre la planta no floreix es nodreix exclusivament amb la fotosíntesi. Amb la floració comença a alimentar-se dels nutrients de sòl. Per això és important segar-ho en aques moment.

Aquestes són unes de les moltes virtuts de l'adob verd:

- augmenta la fertilitat del sòl i en millora l'estructura perquè el drena amb les seves profundes arrels
- protegeix el sòl de les radiacions solars i de l'erosiò
- augmenta i protegeix la fauna útil i els microorganismes descomponedors de sòl
- aporten nitrògen al sòl perquè el sintetitzen de l'aire

Fent conserva

Això de fer conserva sempre m'havia semblat una feina feixuga i pesada. En ple estiu posar-te als fogons, amb la calor... Buff!

I aquí estic, fent conserva! Amb gust i ganes, amb alegria de poder allargar la bona collita fins més ennlà de l'hivern!!

Gràcies a l'hort he canviat la perspectiva que tenia i ara puc reconèixer i agrair el treball que hi ha darrera d'un pot de conserva i també entendre la il.lusió amb què hom te'l regala. 

Mireu quin goig

Visió general juliol 2014

Remirant les entrades al bloc m'he adonat que fa setmanes que no publico una foto general de l'hort.

Doncs aquí la teniu!!

El primer bancal que veieu està buit, el segon està plantat amb faveres i trèvol a fi de fer adob vegetal que, per cert, ara començarem a segar i servirà per abonar el primer i segon bancal (ja faré una entrada donant detalls). La resta del bancals són en plena producció, a més de la fila del costat de la tanca, on hi ha el roser, els girasols i un cogombre.

Oi que fa molt goig??

Per cert, algú ha vist al Sr. Nas de Pastanaga??

Ha quedat tant ben amagadat amb l'abundància de tot que s'ha convertit en un joc tipus "buscant a Willy"

Premi per qui el trobi!

Espero els vostres comentaris al blog!

L'hort... de celebració

Algú ha sentit a parlar d'un hort dolç?

Habitualment es comenta la duresa del treball de l'hort, la satisfacció de les collites, les plagues, els remeis...

Avui us parlaré de la dolçor del nostre hort. Us presento la visió creativa d'una artista, el resultat de la inspiració personal de la meva jove nebona, Cristina Purroy, que està fent tot el possible per ser una excel·lent pastissera. Va aprofitar l'especial quarantè aniversari del meu marit per presentar-li aquest espectacular regal: un hort ben dolç i, sobretot, boníssism!!!!

Com podeu veure hi ha tots els detalls d'un hort convencional: tomaqueres lligades, melons, enciams, ravanetes, coliflors... i fins i tot el reg. La terra, com es pot comprovar, està molt ben abonada i fins i tot compta amb reg per goteig. L'envolta una tanca de fusta (com diuen les normes dels horts ecològics) fixada amb els corresponents claus ja rovellats per les humitats.

Si aquesta creació us ha encisat, us convido a fer-vos seguidors del bloc de la seva creadora:

D+D
http://dolcetsideliciosos.blogspot.com.es/

Els girasols

El creixement més espectacular és, sens dubte, el dels girasols. Fan més de dos metres d'alçada! En els darrers tres o quatre dies s'han afanyat a obrir totes les flors i augmentar-ne el tamany.

Són així de preciosos:

Vacances a l'hort

Hem tingut l'hort tancat per vacances i a l'arribar quasi no el reconeixem. Està esplèndit gràcies als avis i padrins que han anat a fer un cop d'ull i també de mà.

Ens esperaven els carabassos, les aubergínies i algun tomåquet.

L'imparable producció

Mireu tot el que ens està donant l'hort.

Cada cop que hi anem ens trobem una sorpresa.

Els indesitjats

Les malalties són, sens dubte els visitants més temuts i indesitjats de l'hort, però tambè una oportunitat per saber què està passant.

Hem tingut pugó, que hem eliminat amb aigua i sabó de potasa. Quan l'insecte es mulla amb el preparat es neteja d'una protecció que tė contra els rajos del sol i es crema.

També ens han visitat el mildiu i la cendrosa, que són dos fongs. El primer ens ha atacat la sindriera i al roser els dos.  L'hem combatut amb un tractament fet amb una barreja de sofre i coure dissolt en aigua. Ho hem aplicat als quinze dies de la primera aplicació i ho repetirem al mes.

Haurem d'evitar que les fulles es mullin, però la pluja no la podem evitar...

Hem hagut de continuar fent marxar les formigues amb aigua i vinagre.

Sofre i coure:

El roser amb el mildiu i la cendrosa:

La primera collita

Per fi ha arribat el dia mės esperat: collir.

Les primeres han estat les rabanetes, seguides dels enciams.

Mireu quin goig fan! I el gust... Boníssim!!!

Ampliació

Hem aprofitat l'oportunitat que ens ha sorgit d'ampliar l'hort.

Ja hem començat a treballar-lo, com podeu veure:

En la propera entrada ho explicaré més detalladament.

Per on masteguen les plantes?

Les plantes per sí soles no es poden alimentar per molt de compost que tinguin. Necessiten una complexa interrelació amb el seu entorn. En aquesta imatge es veu ràpidament la funció de tots els organismes que podem trobar en el subsòl. Cucs, fongs, insectes... Que tenen com a missió descompondre la matèria orgànica perquè, en primer lloc, pugui penetrar al subsòl i, en segon lloc, pugui ser convertida en substàncies que poden absorvir les arrels i nodrir la planta.

Interessant, oi?

Formigues

Vam ser sembrar llavors i van aparèixer les formigues. Quina fila feien cadascuna ben carregada cap al cau!! Semblava que hi havia rebaixes... Unes cuades!!

Hi vam posar uns pots amb mel perquè hi quedessin enganxades, però va ser molt insuficient. Ens van dir que anegar els nius amb amb aigua i vinagre i ho vam
provar. El resultat molt millor.

Les anirem convidant a canviar de casa perquè no ens interessen al nostre hort. Un veí de parcel•la ens ha explicat que porten els pugons petits fins a les plantes perquè s'alimentin bé i les formigues, a canvi, n'extrruen una melassa que fabriquen.

Molt interessant!

Primera planificació. Maig 2014

Aquesta és la primera planificació. Hem triat el sistema Gaspar Caballero,  que consisteix en fer els bancals d'1,50 metres amb un pas pel mig, en aquest cas fet de fustes, on es planten les aromàtiques.

De moment deixem dos bancals sense plantar pensant en les rotacions i les plantacions de tardor.

Hem aprofitat l'espai entre l'hort i la tanca metàl•lica per posar el bagul de les eines i fer dos files de girasols. També hi plantarem cogombres perquè son una bona associació.

En el primer bancal hi ha melons, síndries, tomaqueres, un enciam, clavell de moro, alfàbrega, petúnies. Ha estat la decisió dels nens.

En el segon, porros, apis, tomaqueres, pebroteres, enciams, aubergínies i cebes, amb alfàbregues i farigola.

En el tercer hem sembrat espinacs, pastanagues, naps, ravanetes i xirivies. Avui acabarem de plantar-hi  carabassons, mongeta de mata baixa i bledes.

Girasols

Al fons de la parcel•la, per amagar una mica la tanca, hem decidit sembrar una dotzena de girasols i just al mig una mata de cogombres perquè s'emparrin.

Uns dies abans de la sembra vam fer germinar les pipes de girasol posant-les entre dos papers de cuina humits.

Vam triar les llavors que ens van semblar més maques i les vam sembrar de tres en tres. La profunditat de la sembra és tres vegades el tamany de la llavor. Avui, quatre dies desprès, ja hem vist les petites plantetes sortint de la terra. Al cap d'uns dies vam arrencar les més petites.

Quines ganes tinc de veure els senyors girasols saludant-nos cada cop que arribem a l'hort!!

Les eines

Avui us presentaré les nostres eines. En tenim més de les que necessitem potser, però les vam comprar a un pagès retirat i ens va donar tot el que tenia per un mòdic preu.

També us presento la caixa on les desem, tota feta a má pel Jaume amb fusta tractada. Una de les normes dels horts és que no s'hi poden veure materials plàstics i, per tant, les caixes de resina s'han d'amagar amb vímets o materials naturals. Nosaltres vam decidir fer-la de fusta i a mida per assegurar-nos que hi cabria to el material (eines, galledes, regadores, calçat...)

Oi que ha quedat bé?

Moment d'inspiració: La plantació

Una cosa que he après i m'ha sorprès és que la terra inspira i expira. Ja hi tornem a ser amb la semblança amb el cos humà! M'encanta!

Al matí expira i a la tarda inspira i, per tant, és el millor moment per plantar, quan la terra està més receptiva.

Així que el diumenge a la tarda vam posar-nos-hi tota la família.

Els nens comparteixen un bancal i se l'han dividit amb unes pedres decoratives. El Sergi ha volgut posar tomaqueres i melons i la Berta s'ha decantat per la jardineria amb floretes, una síndria i un enciam.

A l'altre bancal hi hem plantat enciams de dos menes, escaroles, tomaqueres raf i híbrides, aubergįnia negra, blanca i ratllada, pebrot verd i cebes de dos menes.

Pel mig hi  hem plantat les aromàtiques: menta, alfàbrega pels mosquits i per cuinar, romaní, artemisa i farigola.

La mainada hi ha plantat un espantaocells i fa un goig que enamora tot plegat.

Mentre remenàvem la terra per plantar es podia sentir una altra olor molt més semblant a la d'un sotabosc. Es nota que està a punt. Aquella terra argilosa que comentàvem l'altre dia ja té un altre aspecte. L' aigua, el sustrat i el compost estant fent la seva feina. Això funciona!

El reg

En aquests horts no es pot regar a manta. Són 90 horts i s'ha de repartir bé l'aigua. El sistema de reg és automàtic i s'engega l'estona necessària segons l'època de l'any. S'utilitzen sistemes d'estalvi d'aigua, com són el de goteig, per exudació o per micro tub.

Nosaltres ens hem decidit pel darrer perquè ens sembla que es distribueix millor l'aigua, ja que la plantació no depèn de la mida de la sortida d'aigua del sistema de goteig, ni sembla que es pugui embossar tant fàcilment com el d'exudació.

Ja l'hem instal•lat, però l'haurem de millorar perquè sembla que rega massa. Avui ho comprovarem in situ.

Distribució de l'espai

Hem dividit la parcel•la en cinc rengles, però de moment només en treballarem 3, un el gestionaran els nens i els altres dos nosaltres. Per iniciar-nos en aquest nou món, de moment, ja en tenim prou. Ja fa dies que pensem què plantar-hi, per on començar, quines són les bones associacions i quines són les que no convenen, què fer amb la resta de terra que no conrearem... Hem descobert que l'hort és un espai molt més complexe del que pensàvem. Hi ha plantes que si es conreen juntes s'ajuden, com els pèsols i les faves, i d'altres que no convé barrejar, com els melons i els carabassons. Són les anomenades associacions.

També s'han de tenir en compte les rotacions de cultius, vigilant de no repetir segons quins cultius el proper any i coneixent la particular relació planta-terra. Per exemple, els tomàquets desgasten molt la terra i a l'any següent s'ha de buscar un conreu que la revitalitzi, com les lleguminoses.

També convé plantar plantes aromàtiques i remeieres com l'alfåbrega, el tabac, la calèndula... Un hort ha de ser com un jardí.

En els horts ecològics tot això té molta importància perquè no s'hi posen productes químics ni per accelerar el creixement, ni per lluitar contra les plagues.

L'hort ecològic és un ecosistema equilibrat, com el cos humà, que quan es desequilibra ens ho fa saber amb una plaga, com el cos i les malalties. Una plaga de pugó ens avisarà que hi ha massa humitat, per exemple.

La terra

Avui hem anat a preparar la terra i a marcar els bancals. Hem passat el rasclet i hem tret pedres grosses, plàstics, i material no orgànic que hem anat trobant.

Volem saber la qualitat de la terra. A ull nu sembla bastant argilosa, però per veure bé la proporció entre argila, llims, graves i arenes hem fet una prova: hem barrejat terra de diferents parts de l'hort, traient les pedres més grosses i l'hem mesclat amb aigua en un pot. Després d'estar en repòs tota la nit el resultat és el següent:

Com sospitàvem aquesta terra te un alt percentatge d'argila. Un dels avantatges és que manté millor la humitat, cosa que amb la calor que fa a Lleida, les plantes ho agrairan. Els principals inconvenients són el pulgó i el "mal de coll", que és quan les tiges, per l'humitat, es pudreixen.

Per millorar la terra hi posarem substrat i ho barrejarem abans de tirar-hi el compost.

La parcel·la

Aquest serà el nostre particular laboratori on experimentarem, on aprendrem a trobar el delicat equilibri que un hort ecològic necessita per donar els fruits que esperem.

Per fi tindrem hort!!

Ja feia temps que ho rumiavem això de fer hort, però a la ciutat, en un pis amb un petit balcó on a l'estiu hi fa tanta calor que les plantes se'ns moren sempre, no és gens senzill. Per això, quan vaig veure a la premsa que al barri de Pardinyes llogaven horts urbans en una parcel·la molt a prop de casa nostra, no m'ho vaig pensar dues vegades i vaig demanar informació.

Aquests dies hem estat consultant llibres sobre horts ecològics, planificant la distribució de la parcel·la i preguntant sobre el material que cal (eines, reg, compost...).

Avui anem a buscar les claus i a conèixer la parcel·la on començarem a experimentar en el món de l'horticultura.