Ampliació

Hem aprofitat l'oportunitat que ens ha sorgit d'ampliar l'hort.

Ja hem començat a treballar-lo, com podeu veure:

En la propera entrada ho explicaré més detalladament.

Per on masteguen les plantes?

Les plantes per sí soles no es poden alimentar per molt de compost que tinguin. Necessiten una complexa interrelació amb el seu entorn. En aquesta imatge es veu ràpidament la funció de tots els organismes que podem trobar en el subsòl. Cucs, fongs, insectes... Que tenen com a missió descompondre la matèria orgànica perquè, en primer lloc, pugui penetrar al subsòl i, en segon lloc, pugui ser convertida en substàncies que poden absorvir les arrels i nodrir la planta.

Interessant, oi?

Formigues

Vam ser sembrar llavors i van aparèixer les formigues. Quina fila feien cadascuna ben carregada cap al cau!! Semblava que hi havia rebaixes... Unes cuades!!

Hi vam posar uns pots amb mel perquè hi quedessin enganxades, però va ser molt insuficient. Ens van dir que anegar els nius amb amb aigua i vinagre i ho vam
provar. El resultat molt millor.

Les anirem convidant a canviar de casa perquè no ens interessen al nostre hort. Un veí de parcel•la ens ha explicat que porten els pugons petits fins a les plantes perquè s'alimentin bé i les formigues, a canvi, n'extrruen una melassa que fabriquen.

Molt interessant!

Primera planificació. Maig 2014

Aquesta és la primera planificació. Hem triat el sistema Gaspar Caballero,  que consisteix en fer els bancals d'1,50 metres amb un pas pel mig, en aquest cas fet de fustes, on es planten les aromàtiques.

De moment deixem dos bancals sense plantar pensant en les rotacions i les plantacions de tardor.

Hem aprofitat l'espai entre l'hort i la tanca metàl•lica per posar el bagul de les eines i fer dos files de girasols. També hi plantarem cogombres perquè son una bona associació.

En el primer bancal hi ha melons, síndries, tomaqueres, un enciam, clavell de moro, alfàbrega, petúnies. Ha estat la decisió dels nens.

En el segon, porros, apis, tomaqueres, pebroteres, enciams, aubergínies i cebes, amb alfàbregues i farigola.

En el tercer hem sembrat espinacs, pastanagues, naps, ravanetes i xirivies. Avui acabarem de plantar-hi  carabassons, mongeta de mata baixa i bledes.

Girasols

Al fons de la parcel•la, per amagar una mica la tanca, hem decidit sembrar una dotzena de girasols i just al mig una mata de cogombres perquè s'emparrin.

Uns dies abans de la sembra vam fer germinar les pipes de girasol posant-les entre dos papers de cuina humits.

Vam triar les llavors que ens van semblar més maques i les vam sembrar de tres en tres. La profunditat de la sembra és tres vegades el tamany de la llavor. Avui, quatre dies desprès, ja hem vist les petites plantetes sortint de la terra. Al cap d'uns dies vam arrencar les més petites.

Quines ganes tinc de veure els senyors girasols saludant-nos cada cop que arribem a l'hort!!

Les eines

Avui us presentaré les nostres eines. En tenim més de les que necessitem potser, però les vam comprar a un pagès retirat i ens va donar tot el que tenia per un mòdic preu.

També us presento la caixa on les desem, tota feta a má pel Jaume amb fusta tractada. Una de les normes dels horts és que no s'hi poden veure materials plàstics i, per tant, les caixes de resina s'han d'amagar amb vímets o materials naturals. Nosaltres vam decidir fer-la de fusta i a mida per assegurar-nos que hi cabria to el material (eines, galledes, regadores, calçat...)

Oi que ha quedat bé?

Moment d'inspiració: La plantació

Una cosa que he après i m'ha sorprès és que la terra inspira i expira. Ja hi tornem a ser amb la semblança amb el cos humà! M'encanta!

Al matí expira i a la tarda inspira i, per tant, és el millor moment per plantar, quan la terra està més receptiva.

Així que el diumenge a la tarda vam posar-nos-hi tota la família.

Els nens comparteixen un bancal i se l'han dividit amb unes pedres decoratives. El Sergi ha volgut posar tomaqueres i melons i la Berta s'ha decantat per la jardineria amb floretes, una síndria i un enciam.

A l'altre bancal hi hem plantat enciams de dos menes, escaroles, tomaqueres raf i híbrides, aubergįnia negra, blanca i ratllada, pebrot verd i cebes de dos menes.

Pel mig hi  hem plantat les aromàtiques: menta, alfàbrega pels mosquits i per cuinar, romaní, artemisa i farigola.

La mainada hi ha plantat un espantaocells i fa un goig que enamora tot plegat.

Mentre remenàvem la terra per plantar es podia sentir una altra olor molt més semblant a la d'un sotabosc. Es nota que està a punt. Aquella terra argilosa que comentàvem l'altre dia ja té un altre aspecte. L' aigua, el sustrat i el compost estant fent la seva feina. Això funciona!

El reg

En aquests horts no es pot regar a manta. Són 90 horts i s'ha de repartir bé l'aigua. El sistema de reg és automàtic i s'engega l'estona necessària segons l'època de l'any. S'utilitzen sistemes d'estalvi d'aigua, com són el de goteig, per exudació o per micro tub.

Nosaltres ens hem decidit pel darrer perquè ens sembla que es distribueix millor l'aigua, ja que la plantació no depèn de la mida de la sortida d'aigua del sistema de goteig, ni sembla que es pugui embossar tant fàcilment com el d'exudació.

Ja l'hem instal•lat, però l'haurem de millorar perquè sembla que rega massa. Avui ho comprovarem in situ.

Distribució de l'espai

Hem dividit la parcel•la en cinc rengles, però de moment només en treballarem 3, un el gestionaran els nens i els altres dos nosaltres. Per iniciar-nos en aquest nou món, de moment, ja en tenim prou. Ja fa dies que pensem què plantar-hi, per on començar, quines són les bones associacions i quines són les que no convenen, què fer amb la resta de terra que no conrearem... Hem descobert que l'hort és un espai molt més complexe del que pensàvem. Hi ha plantes que si es conreen juntes s'ajuden, com els pèsols i les faves, i d'altres que no convé barrejar, com els melons i els carabassons. Són les anomenades associacions.

També s'han de tenir en compte les rotacions de cultius, vigilant de no repetir segons quins cultius el proper any i coneixent la particular relació planta-terra. Per exemple, els tomàquets desgasten molt la terra i a l'any següent s'ha de buscar un conreu que la revitalitzi, com les lleguminoses.

També convé plantar plantes aromàtiques i remeieres com l'alfåbrega, el tabac, la calèndula... Un hort ha de ser com un jardí.

En els horts ecològics tot això té molta importància perquè no s'hi posen productes químics ni per accelerar el creixement, ni per lluitar contra les plagues.

L'hort ecològic és un ecosistema equilibrat, com el cos humà, que quan es desequilibra ens ho fa saber amb una plaga, com el cos i les malalties. Una plaga de pugó ens avisarà que hi ha massa humitat, per exemple.

La terra

Avui hem anat a preparar la terra i a marcar els bancals. Hem passat el rasclet i hem tret pedres grosses, plàstics, i material no orgànic que hem anat trobant.

Volem saber la qualitat de la terra. A ull nu sembla bastant argilosa, però per veure bé la proporció entre argila, llims, graves i arenes hem fet una prova: hem barrejat terra de diferents parts de l'hort, traient les pedres més grosses i l'hem mesclat amb aigua en un pot. Després d'estar en repòs tota la nit el resultat és el següent:

Com sospitàvem aquesta terra te un alt percentatge d'argila. Un dels avantatges és que manté millor la humitat, cosa que amb la calor que fa a Lleida, les plantes ho agrairan. Els principals inconvenients són el pulgó i el "mal de coll", que és quan les tiges, per l'humitat, es pudreixen.

Per millorar la terra hi posarem substrat i ho barrejarem abans de tirar-hi el compost.

La parcel·la

Aquest serà el nostre particular laboratori on experimentarem, on aprendrem a trobar el delicat equilibri que un hort ecològic necessita per donar els fruits que esperem.

Per fi tindrem hort!!

Ja feia temps que ho rumiavem això de fer hort, però a la ciutat, en un pis amb un petit balcó on a l'estiu hi fa tanta calor que les plantes se'ns moren sempre, no és gens senzill. Per això, quan vaig veure a la premsa que al barri de Pardinyes llogaven horts urbans en una parcel·la molt a prop de casa nostra, no m'ho vaig pensar dues vegades i vaig demanar informació.

Aquests dies hem estat consultant llibres sobre horts ecològics, planificant la distribució de la parcel·la i preguntant sobre el material que cal (eines, reg, compost...).

Avui anem a buscar les claus i a conèixer la parcel·la on començarem a experimentar en el món de l'horticultura.