Una cosa que he après i m'ha sorprès és que la terra inspira i expira. Ja hi tornem a ser amb la semblança amb el cos humà! M'encanta!
Al matí expira i a la tarda inspira i, per tant, és el millor moment per plantar, quan la terra està més receptiva.
Així que el diumenge a la tarda vam posar-nos-hi tota la família.
Els nens comparteixen un bancal i se l'han dividit amb unes pedres decoratives. El Sergi ha volgut posar tomaqueres i melons i la Berta s'ha decantat per la jardineria amb floretes, una síndria i un enciam.
A l'altre bancal hi hem plantat enciams de dos menes, escaroles, tomaqueres raf i híbrides, aubergįnia negra, blanca i ratllada, pebrot verd i cebes de dos menes.
Pel mig hi hem plantat les aromàtiques: menta, alfàbrega pels mosquits i per cuinar, romaní, artemisa i farigola.
La mainada hi ha plantat un espantaocells i fa un goig que enamora tot plegat.
Mentre remenàvem la terra per plantar es podia sentir una altra olor molt més semblant a la d'un sotabosc. Es nota que està a punt. Aquella terra argilosa que comentàvem l'altre dia ja té un altre aspecte. L' aigua, el sustrat i el compost estant fent la seva feina. Això funciona!

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada