Aquest mes ha passat tant volant que no he tingut temps ni de fer una foto a les faveres i pesoleres. I és una llàstima perquè mai no n'havíem tingut de tant formoses. Les faveres mesuraven més d'1,50 m i les pesoleres superaven els 2 m. Torno a repetir (ja que crec que ho havia comentat en algun altre post) que és nota moltíssim que aquest petit tros de terra fa molts anys que es treballa.
A banda de l'aliment nutritiu que ens proporcionen aquestes dues llegums, avui tinc ganes de destacar l'important aliment de l'ànima, emocional, o com li vulgueu dir, que aporta el desgranar-les amb companyia. Recordo de petita desgranar-les amb la meva mare, així com tallar els extrems de les mongetes verdes, i en tinc un molt bon record perquè eren aquelles estones de tranquil plaer familiar, moments en què es parlava de qualsevol cosa, en què s'explicaven vivències o acudits... mentre el temps semblava que no avancés.
L'altre dia ho vam fer amb els sogres i els nens que, tot i que em va costar unes quantes paraules treure'ls de la televisió, al final van afegir-se al ritual.
Què afortunats que som de poder desgranar la vida mentre anem desgranant faves i pèsols!!
