Desembre congelat

Aquest desembre ha estat boirós, hem estat quasi tots els dies sense veure el sol. Hi ha qui li troba poesia en aquest clima enterbolit (potser fins i tot jo), però, renoi, quan fa tants dies que l'astre rei es nega a escalfar-nos, quan són tants els matins fotocopiats de les tardes... Això no hi ha poeta que ho aguanti!! S'ha de fugir, s'ha d'anar a comprovar que hi és, s'ha d'experimentar la molèstia dels seus rajos als ulls, clucs de tanta grisor...

I com s'agraeix!! Fem quilòmetres perquè ens toqui unes horetes el Sol, per alimentar-nos amb la seva vitamina. Literalment sortim del núvol i, resignadament, hi tornem a entrar. Aquests dies s'ha escampat una foto ben ilustrativa que ho mostra:

Afortunadament, no hi ha mal que cent anys duri i justament el dia de reis, en contra dels pronòstics meteorològics, vam poder gaudir-lo sense haver de viatjar.

Quin regal!! Això sí que va ser un regal de Reis!!!

...

Som gent ferma aquí, a Ponent, resistents, forts i perseverants. Potser per això ja hi tornem a ser... Ja la tornem a tenir, la boira, però aquest cop gebradora, tant si ens agrada com si no.

Quina paciència!!!

Juliol

Sense adonar-nos-en hem arribat a l'estiu, hem passat el solstici d'estiu, ja hem cremat el que no volíem conservar a la foguera, ja han acabat el dies llarguíssims... ja tornem a retallar minuts de llum.

L'hort està en plena ebullició, tot creix ràpidament i bé, excepte la carabassonera, que enneula els carabassonets i no tiren. Segur que s'espavilaran i en tindrem per regalar!

El gessamí ha començat a florir, la madreselva fa dies que ens perfuma, les roses noten la calor i no duren gens tallades (ho deixaré per més endavant això de fer poms de flors)... ens ha sorprès una mata que no sabíem què era amb unes margarides precioses.

I així, entre flors i aromes ha transcorregut la resta de l'estiu i, una altra vegada sense adonar-nos-en, em entrat a l'hivern...