Els pésols

El producte més bo d'aquesta temporada, sens dubte, per a mi és el pèsol. A més, no l'ataquen les plagues. Ui! Aquesta afirmació no té fonament científic, que ningú no se la cregui, només és la nostra experiència.
El que vull dir ės que m'ha sorprés el contrast entre la visual fragilitat de la planta, ja que té les fulles primes i delicades, i la seva fortalesa per no agafar plagues.

La finura del pèsol continua a la boca: cru, saltejat, estofat, acompanyat amb carxofes i faves, els seus veïns de temporada...

Em passaria estones llargues desgranant-los i precisament és el que penso fer de cara a la propera temporada: plantar-ne el doble!!

I no puc continuar sense anomenar allò que no es veu, les seves propietats. És un excel.lent nutrient ja que és ric en proteïnes, revitalitza l'organisme, ajuda en la formació i regeneració de teixits...

 Respirem, que encara n'hi ha més.

Són rics en vitamina C, la qual cosa preveu infeccions ja que actua sobre el sistema inmunològic millorant les defenses.

A més, tenen un alt contingut en fibra i en betacarotens, netejen els budells i regeneren la mucosa que els recobreix. D'aquesta manera l'absorció de les substàncies nutritives que porten els aliments serå més intensa.

I ara, qui s'atreveix a rebutjar aquestes fantàstiques boletes verdes?

Avui fem un any!!!

El nostre hort està de celebració i nosaltres també.

Fa un any que vam començar la nostra particular aventura hortolana. Fa un any que gairebè no sabiem quan venien les mongetes o els pebrots, com es collien les bledes (jo en vaig tallar una mata, sense saber que nomès calia tallar fulles, ja ja ja), o quin aspecte té la flor del cogombre, per dir alguna cosa.

Avui no som experts, però tenim molts més coneixements, tant d'horticultura, com d'alimentació.

Arriba un dia en què sembres una llavor. Arriba un dia en què aquest acte té, a mes, una intencio intrínsica, un desig que prosperi. Aquest moment ens va arribar ara fa un any.

De llavors jo, personalment n'havia sembrat unes quantes; des de l'experiment de la infantesa de fer germinar la mongeta amb el coto fluix humit a l'intent frustrat de tenir el balcó més florit del barri.

Amb l'experiència me n'adono que em mancava això que no és visible perquè tot tirés endavant.

Tenir un hort no havia estat un desig manifest per mi, pero les experiencies quotidianes em van anar duent al convenciment que tenir un hort havia de formar part de la meva vida i de la de la familia. Per primera vegada ho vaig desitjar i l'Univers o qui vulgueu creure que mou el món, es van posar en marxa perquè ho aconseguís. I va ser bastant ràpid, per cert.

Ara tenim un dels horts més bonics gràcies a la dedicació del Jaume, que fa mans i mànigues per tenir-lo endreçat, polit i, fins i tot, ben moblat.

Per molts anys!!!