Ja a Lleida, i per tal de no oblidar els bons moments viscuts a la vora de l'hort, res millor que trossejar verduretes i escampar-les per damunt d'una fina massa feta amb certa improvisació. Només un element estrany els acompanya, unes anxoves que li donen un gust salat, que em fa rememorar els dies d'estiu viscuts mandrosament a la vora del mar. Per tant, no és tant estrany. Tot és estiuenc.
És una coca hortolana perquè està feta amb productes de l'hort, però també es una coca terapèutica perquè evoca aquests bons moments que fan obrir el cor.
Em sembla que demà en faré una altra... 🤔
