Desgranant faves i pèsols

Aquest mes ha passat tant volant que no he tingut temps ni de fer una foto a les faveres i pesoleres. I és una llàstima perquè mai no n'havíem tingut de tant formoses. Les faveres mesuraven més d'1,50 m i les pesoleres superaven els 2 m. Torno a repetir (ja que crec que ho havia comentat en algun altre post) que és nota moltíssim que aquest petit tros de terra fa molts anys que es treballa.

A banda de l'aliment nutritiu que ens proporcionen aquestes dues llegums, avui tinc ganes de destacar l'important aliment de l'ànima, emocional, o com li vulgueu dir, que aporta el desgranar-les amb companyia. Recordo de petita desgranar-les amb la meva mare, així com tallar els extrems de les mongetes verdes, i en tinc un molt bon record perquè eren aquelles estones de tranquil plaer familiar, moments en què es parlava de qualsevol cosa, en què s'explicaven vivències o acudits... mentre el temps semblava que no avancés.

L'altre dia ho vam fer amb els sogres i els nens que, tot i que em va costar unes quantes paraules treure'ls de la televisió, al final van afegir-se al ritual.

Què afortunats que som de poder desgranar la vida mentre anem desgranant faves i pèsols!!

Easter

Easter, Ester, Ostara, Eastre... és el nom de la dehesa de la primavera de l'antiga religió anglosaxona, la dehesa de la fertilitat.

Fa uns dies els presseguers ens pintaven de rosa la plana de Lleida, ara són les pereres les que la guarneixen amb la seva manta de flors blanques...

Per a mi la primavera és el moment més espectacular de l'any. És el moment de la floració, de la fecundació... de nova vida, de nous projectes... És el retorn de la llum, és el sortir de la foscor necessària de l'hivern.


Avui no us parlaré més de flora, però; avui us presentaré un conte que he escrit i que tot just acaba d'arribar a les llibreries. Una història plena de vida i frescor, com la primavera.

Espero que us agradi i que us el feu vostre. Acaba de néixer però ara, entre tots, el podeu fer ben gran.

Molta llum i vigileu amb les al·lèrgies!!

Esperant amb delit la primavera

M'agrada la primavera, tinc ganes que arribi... ja sento la seva olor, ja noto la seva claror... s'acaben els foscos dies i el recolliment.  S'obren les finestres dels colors i del bon temps.

Ja fa dies que la bonança del clima canviant que darrerament patim ha fet que els ametllers i presseguers dels camps que envolten la zona estiguin florits i que el paisatge sembli primaveral.

Potser això fa que encara tingui més ganes que arribi la primavera astronòmica... que els dies siguin tant llargs que em facin pensar que és malaguanyat no poder quedar-me al vespre a gaudir de l'acabament de la jornada perquè l'endemà m'he d'aixecar per anar a treballar. Si per mi fos faria vacances durant aquesta època només per seguir el ritme d'aquesta estació tant esplendorosa sense haver de matinar.

El nostre petit hort està fantàstic amb les faveres i pesoleres florides i encara més precioses estan les flors de la resta de la parcel·la. Els colors de les flors són més intensos i sembla que estiguin a punt d'esclatar de felicitat.

Tot apunta canvi.

La prunera està tant florida que fa un goig que enamora i aquest cap de setmana li hem penjat una caseta perquè els ocellets que vulguin hi puguin fer el niu.

Espinacs

La primera collita del nou tros són uns deliciosos espinacs.

Ens posarem tant forts com el Popeye si mengem espinacs i tots els altres aliments que calen per està sans, és clar i, a més, si fem unes hores de gimnàs!!

Els espinacs són rics en vitamina C, K i algunes del grup B, però, sobretot aprofitarem, la quantitat de vitamina A en forma de carotens que contenen i tindrem una bona vista, una pell i cabells fantàstics, les mucoses i el ossos envejables i, a més, millorarem el sistema immunitari.

Ja ho estic notant (ha ha ha)

Quin luxe de fulles verdes precioses plenes de clorofil·la, un antioxidant que ajuda a protegir del càncer.

Un fill, un arbre...

Tenir un fill, plantar un arbre i escriure un llibre. 

Quan vaig tenir el primer fill em van dir que ja solament em quedaven dues coses per sentir-me realitzada. Sona tant... limitat això que només et queden dues coses per fer... 

Però com en són les paraules de potents que quan vam llogar l’hort, inconscientment, vaig pensar que no plantava arbres, però sí moltes plantes, i que potser això ja servia per sortir de la segona casella (ha, ha, ha)

Ara, per fi, ja puc dir que he canviat d'estadi perquè he plantat aquest magnífic magraner!!!

Som-hi, som-hi, som-hi... ja només falta el llibre!!!!