Vegan Carrot Cake

Feia temps que tenia ganes de fer un pastís de pastanaga i per fi he ensopegat amb la recepta. Senzilla, amb pocs ingredients i tots sans, però amb un resultat espectacular. Una altra vegada tiro de recepta de Lujuria Vegana, del Toni Rodríguez. Gràcies per tenir-les en obert!!!

Personalment m'ha agradat molt, en fred i en calent. He xalat amb la crema que el recobreix perquè li dóna un punt dolç exquisit.

És una llàstima que des d'aquí no es pugui alimentar més que la vista, oi? A què espereu, doncs, per enfarinar-vos les mans o embrutar la Termomix?


                 

Mentre l'hort hiverna...

Buscant buscant una coca sana per obsequiar com a berenar a un estimat convidat que el passat diumenge va venir a casa he trobat aquesta boníssima recepta.

L'he extret del web thermovegan i és una recepta del llibre "Delicias Veganas", del Toni Rodríguez, que es veu que és el fundador de Lujuria Vegana, un obrador d'alta pastisseria de Barcelona. Amb aquests antecedents i el comentari del web, que qualifica la coca com la més esponjosa mai tastada, m'hi vaig llançar i he de dir que tot és cert i que si ho voleu comprovar només us cal:

400 gr farina integral de espelta / 2 culleretes de bicarbonat / 2 culleretes de llevat en pols / 1 cullereta de sal / 2 culleretes de canyella molta / 210 gr de xarop d'atzavara / 180 ml d'oli de girasol / 220 ml de llet vegetal

1. Preescalfar el forn a 170 graus / 2. Posar els ingredients sòlids al got de la Thermomix i barrejar 10 segons a velocitat 6-7 / 3. Afegir la resta d'ingredients i tornar a barrejar 10 segons a velocitat 6 / 4. Posar la massa en un motlle prèviament sucat amb mantega i enfarinat i deixar-ho al forn uns 40-45 minuts.

Jo vaig utilitzar farina integral i llet d'espelta, que és el que en aquell moment tenia al rebost.

Quina bona pinta, eh?

Moltes gràcies als convidats que fan que remenem entre els receptaris i descobrim nous plaers per als paladars.

Desembre congelat

Aquest desembre ha estat boirós, hem estat quasi tots els dies sense veure el sol. Hi ha qui li troba poesia en aquest clima enterbolit (potser fins i tot jo), però, renoi, quan fa tants dies que l'astre rei es nega a escalfar-nos, quan són tants els matins fotocopiats de les tardes... Això no hi ha poeta que ho aguanti!! S'ha de fugir, s'ha d'anar a comprovar que hi és, s'ha d'experimentar la molèstia dels seus rajos als ulls, clucs de tanta grisor...

I com s'agraeix!! Fem quilòmetres perquè ens toqui unes horetes el Sol, per alimentar-nos amb la seva vitamina. Literalment sortim del núvol i, resignadament, hi tornem a entrar. Aquests dies s'ha escampat una foto ben ilustrativa que ho mostra:

Afortunadament, no hi ha mal que cent anys duri i justament el dia de reis, en contra dels pronòstics meteorològics, vam poder gaudir-lo sense haver de viatjar.

Quin regal!! Això sí que va ser un regal de Reis!!!

...

Som gent ferma aquí, a Ponent, resistents, forts i perseverants. Potser per això ja hi tornem a ser... Ja la tornem a tenir, la boira, però aquest cop gebradora, tant si ens agrada com si no.

Quina paciència!!!

Juliol

Sense adonar-nos-en hem arribat a l'estiu, hem passat el solstici d'estiu, ja hem cremat el que no volíem conservar a la foguera, ja han acabat el dies llarguíssims... ja tornem a retallar minuts de llum.

L'hort està en plena ebullició, tot creix ràpidament i bé, excepte la carabassonera, que enneula els carabassonets i no tiren. Segur que s'espavilaran i en tindrem per regalar!

El gessamí ha començat a florir, la madreselva fa dies que ens perfuma, les roses noten la calor i no duren gens tallades (ho deixaré per més endavant això de fer poms de flors)... ens ha sorprès una mata que no sabíem què era amb unes margarides precioses.

I així, entre flors i aromes ha transcorregut la resta de l'estiu i, una altra vegada sense adonar-nos-en, em entrat a l'hivern...