El nou tros

Us presento el nou tros. És més petit que l'altre, però ja creixerà. Això rai!

De moment continuem l'hort que tenia l'antic propietari. A primer cop d'ull hem vist que la terra és molt bona, que es nota que ha estat conreada des de fa molts anys. Només hem pogut plantar el que la temporada ens ha deixat, perquè a l'agafar-ho a l'octubre ja ens ha passat el temps de fer cols de brusseles (com us anyoraré), coliflors i brócolis...

Però tindrem cebes, alls, espinacs, faves, pèsols...

A banda de l'hort ara disposem de un gran jardí amb un jesamí i moltíssimes roses (entre d'altres flors i arbusts) i també d'alguns arbres, la qual cosa ens encanta: una prunera, una parra, dues oliveres, un gínjol, un llorer, un magnoli (que, per cert, és l'arbre que més m'agrada), un viburnum opulus (conegut per Bola de Neu), un pi, una morera i una madreselva.

Ara està tot adormit, descansen amb el fred, i ja està bé perquè nosaltres també hem de reposar, ja que hem tingut molta feina aquests darrers mesos. Passarem els mesos d'hivern abans que la primavera ho esclati tot i sigui un espectacle de colors i d'olors.

Estem de trasllat

Quan fa estona que no sents els petits de la casa penses que alguna n'estan fent perquè la calma i el silenci no és l'habitual en una casa amb canalla.

Això és precisament el que els seguidors d'aquest blogg haureu notat: calma i, sobretot, silenci... Oi? Fa molts dies que no faig cap entrada, han passat les vacances, ha començat la tardor i...  Res de res.

Així que si heu pensat que alguna en passava heu donat en el clau: ENS HEM TRASLLADAT

Hem hagut d'acomiadar-nos d'aquell estimat trosset de terra on tants suors hi hem deixat, ha estat un adeu dur, però les coses canvien i ens hi hem de saber adaptar. Deixar que passi allò que ha de passar i agafar allò que la vida ens ofereix... no us recorda tot això al cicle de la vida de què hem parlat en més d'una ocasió en aquest blogg?

Aisss, que estic filosofant i això avorreix, ja ho sé...

Fins a la propera, que us mostraré el nou trosset de terra on plantarem les nostres il·lusions!!

La calor del juliol

Aquest juliol s'han arribat a temperatures extremes, s'han fet records històrics d'altes temperatures. Potser és per això que gairebé no hi he posat els peus, a l'hort? La veritat és que només els més valents o els que no tenien més remei sortien de casa. Un d'ells el Jaume, que no ha parat de treballar-hi. Sort d'ell i la seva dedicació!!!

Enguany l'hort encara ha estat més generós que el passat. Hem cuinat molt i hem donat molta producció.

Els tomàquets cor de bou i roseta de Barbastro han sortit bonissims. Em vam collir un que feia més d'un quilo!! Mireu, mireu...

Les aubergínies, els pebrots, els cogombres... Tot ha anat fantàstic.

D'altra banda, les mongeteres si que han acusat la calor i no han fet res de res!! I això que enguany en vam fer moltes més per conservar per l'hivern!

Tampoc hem tingut bons enciams. Han sigut petits i de seguida s'espigaven. I les maduixeres tampoc han Fet massa fruits.

Els que si que han agraït tanta caloreta han estat els cacauets, que estan preciosos, i el panís, que fa molt goig.

A la propera entrada afegirė mės fotos perquè ho pogueu veure.

L'hort al juny

Desprės de més de dues setmanes sense aparęixer per l'hort me l'he trobat així de guapo...

1000 visites

unhortde50m2 ha superat les mil visites!!!

Moltes gråcies seguidors incondicionals i esporàdics.

Hem fa molta il.lusió haver arribat al miler de visites al meu modest bloc i també veure que són d'arreu del món.

Per celebrar-ho res millor que un pastís, però en aquest cas haurà de ser virtual.

Remolatxa

Quan em pregunten: "que hi tens a l'hort" i els dic que remolatxes alguns fan cara d'estranyats... I, tot i que és redundant dir-ho, no m'estranya perquè jo sóc la primera a reconéixer que fins ara no en menjava.

Remenant entre llibres i articles he descobert que té moltes vitamines i minerals que ajuden a tenir una pell millor i a evitar l'envelliment. Això, als 40 anys, és quelcom a tenir en compte. Però aquesta desconeguda hortalissa encara amaga més propietats: alt contingut en åcid fòlic i vitamina B-9, que ajuda a la formació de neurotransmisors responsables de l'estat d'ànim.

Ja ho veieu, la remolatxa ens ajuda a estar més feliços, aquí teniu la resposta.

Ara la posem a les amanides, junt amb les rabanetes, i estic experimentant altres utilitats, per exemple, l'altre dia, volent fer un arròs amb productes de l'hort em vaig sorprendre a mi mateixa i tambè a la família amb una deliciosa recepta. Aquesta vegada la vaig fer a la Termomix: ceba, pastanaga i remolatxa tallada ben finament i sofregida uns minuts. Desprès hi vaig afegir camagrocs secs que encara tenia de la tardor i li vaig fer unes voltes perquè agafés tot el gust, arròs integral i l'aigua. A l'acabar hi vaig afegir parmesà. El resultat, un rissotto vermell deliciós.

Les patates

Aquest any hem fet patates. Només una fila, per provar i veure l'evolució de la planta. Aviat les podrem agafar, crec que aquest mes de juny estaran a punt.

Gràcies a això coneixem el depredador number one del món patater: l'escarabat de la patata. Mireu què bonic és el seu vestit, mireu quina combinació de colors tant preciosa. Aquest insecte es menja les fulles i, com es reprodueix ràpidament, si no el controles et quedes sense planta en un tres i no res. 

S'agraeix el seu viu color perquè facilita molt veure'l i eliminar-lo, igualment que als seus ous, que els pon darrera les fulles i tenen un groc taronjós molt cridaner. Me n'he fet un tip de remenar les fulles i aixafar-los. Tot sigui per una petita però bona collita de patates!!!

Els pésols

El producte més bo d'aquesta temporada, sens dubte, per a mi és el pèsol. A més, no l'ataquen les plagues. Ui! Aquesta afirmació no té fonament científic, que ningú no se la cregui, només és la nostra experiència.
El que vull dir ės que m'ha sorprés el contrast entre la visual fragilitat de la planta, ja que té les fulles primes i delicades, i la seva fortalesa per no agafar plagues.

La finura del pèsol continua a la boca: cru, saltejat, estofat, acompanyat amb carxofes i faves, els seus veïns de temporada...

Em passaria estones llargues desgranant-los i precisament és el que penso fer de cara a la propera temporada: plantar-ne el doble!!

I no puc continuar sense anomenar allò que no es veu, les seves propietats. És un excel.lent nutrient ja que és ric en proteïnes, revitalitza l'organisme, ajuda en la formació i regeneració de teixits...

 Respirem, que encara n'hi ha més.

Són rics en vitamina C, la qual cosa preveu infeccions ja que actua sobre el sistema inmunològic millorant les defenses.

A més, tenen un alt contingut en fibra i en betacarotens, netejen els budells i regeneren la mucosa que els recobreix. D'aquesta manera l'absorció de les substàncies nutritives que porten els aliments serå més intensa.

I ara, qui s'atreveix a rebutjar aquestes fantàstiques boletes verdes?

Avui fem un any!!!

El nostre hort està de celebració i nosaltres també.

Fa un any que vam començar la nostra particular aventura hortolana. Fa un any que gairebè no sabiem quan venien les mongetes o els pebrots, com es collien les bledes (jo en vaig tallar una mata, sense saber que nomès calia tallar fulles, ja ja ja), o quin aspecte té la flor del cogombre, per dir alguna cosa.

Avui no som experts, però tenim molts més coneixements, tant d'horticultura, com d'alimentació.

Arriba un dia en què sembres una llavor. Arriba un dia en què aquest acte té, a mes, una intencio intrínsica, un desig que prosperi. Aquest moment ens va arribar ara fa un any.

De llavors jo, personalment n'havia sembrat unes quantes; des de l'experiment de la infantesa de fer germinar la mongeta amb el coto fluix humit a l'intent frustrat de tenir el balcó més florit del barri.

Amb l'experiència me n'adono que em mancava això que no és visible perquè tot tirés endavant.

Tenir un hort no havia estat un desig manifest per mi, pero les experiencies quotidianes em van anar duent al convenciment que tenir un hort havia de formar part de la meva vida i de la de la familia. Per primera vegada ho vaig desitjar i l'Univers o qui vulgueu creure que mou el món, es van posar en marxa perquè ho aconseguís. I va ser bastant ràpid, per cert.

Ara tenim un dels horts més bonics gràcies a la dedicació del Jaume, que fa mans i mànigues per tenir-lo endreçat, polit i, fins i tot, ben moblat.

Per molts anys!!!

Faves

Ja hem pogut tastar les faves... I què voleu que us digui? Doncs que són boníssimes, que no tenen res a veure amb les que he menjat fins ara!

Les faves han de ser un gran aliment perquè la natura les ha protegit amb un llit de cotó. Quan tries faves te n'adones de la seva delicadesa i quan investigues sobre les seves propietats, de la seva importància. Realment la natura les ha posat entre cotons perquè s'ho mereixen.

Vegem algunes de les seves propietats: contenen una vitamina que s'anomena tiamina i que actua disminuint la necessitat de sucre de l'organisme.  També contenen vitamina K i fósfor que ajuden a tenir uns ossos mės forts fixant-hi el calci.

A la seva composició hi trobem, també, proteīnes d'alt valor nutritiu que, combinades amb una mica de pa integral,  poden substituir la proteïna animal en un àpat.

Mireu, mireu...

Carxofes

La primera collita de primavera han estat tres precioses cartxofes que es convertiran, juntament amb alguns bolets que nosaltres mateixos vam trobar al bosc, en un deliciós arròs.

Mireu què bonica és la carxofa. És com una flor. Preciosa per fora i deliciosa per dins. Les seves capes més dures amaguen el seu cor, tendre i ple de bones propietats. La seva tija forta també amaga un interior boníssim i tantes vegades llençat a les emcombreries per ignorància. No ho torneu a fer mai més!!

Que arribi en aquest temps, desprès de l'hivern, quan d'alguna manera reneixem, ens ve més que millor perquè una de les seves propietats és la de disminuir els nivells de colesterol en sang (tant perquè incrementa la seva eliminació, com perquè en disminueix la seva producció), a banda d'ajudar a netejar el fetge de substàncies tòxiques, bactèries, pesticides...

Un regal per al cos i per a la vista. Mireu quins verds, són preciosos...

El reg d'enguany

Ja fa uns mesos que el Jaume ha anat substituint el reg per microtub pel de goteig. L'experiència ens ha demostrat que regava massa i, com que la terra ja és prou argilosa, hi havia massa humitat.

El que valoravem del reg per microtub és que es pot moure i atançar a la planta o allunyar, segons interessi, en contra del de goteig, que s'ha de plantar a la vora del forat i es limita més la plantació. Per superar això el Jaume ha posat una extensió al tub amb una mànega flexible i, d'aquesta manera, es pot moure tot el tub de reg, si convé.

Ja veieu que l'hort és un laboratori d'experiment, i no només vegetals!!

Us deixo una foto que ho ilustra.

Ja és primavera a l'hort

I les plantes i les herbes ho mostren augmentant el seu ritme de creixement.

Ara és el moment de plantar, tenim molta feina a fer. Triar tomàquets, aubergínies, pebrots, carabassons, cogombres, apis, bledes... Intentarem evitar errades de l'any passat com, per exemple, fer tomàquets raf. Enguany farem cor de bou a veure si vam millor. També m'agradaria posar carabassons rodons, que vam molt bé per fer farcits, i pebrots de morro gros, del piquillo i del padrón.

Pel que fa a les aromàtiques i a les flors enguany en farem un bancal, les posarem totes juntes excepte el romaní i dos espígols que custodien l'entrada a l'hort a banda i banda, i les útils alfàbregues repartides entre les hortalisses.

L'any passat, com sabeu, vam fer girasols, síndries i melons. M'agrada fer altres coses a banda de les hortalisses i les verdures. Enguany hem plantat dues parres, una de moscatell i l'altra de red glove. Ens agradaria plantar, també, panís per fer crispetes i, de moment, ja tinc unes petites plantes de cacauets preparades per transplantar a l'hort. Vaig comprar cacauets en cru, dels que venen com aliment de lloros, i els vam fer germinar a casa. Després, com l'any passat vam fer amb les pipes, els vam sembrar i ara que tenen la planteta ja estan a punt d'instal·lar-se a l'hort. Observeu a la foto què bé es veu el cacauet obert d'on li surt la nova planta.

Aquest és, a grans trets, el nostre projecte per aquesta nova temporada.

Ja és primavera!! Comença la temporada!!!

Adob verd. Resultats

L'esforç de l'estiu ha tingut recompensa, el bancal que vam preparar amb lleguminoses i trevol ens ha donat unes cols i bròquils espectaculars. Han estat, amb diferència, les mates més guapes dels voltants.

L'hort, a l'hivern, s'alenteix tant que sembla que es pari definitivament, però és més fructífer del que em pensava. Aquest any nomès he anat al mercat a buscar fruita i alguna verdura (per variar). Hem menjat el de l'hort. És el primer any que no compro mongeta verda, ja que en vaig fer uns pots en conserva.

Una de les verdures que he comprat i que la propera temporada plantaré són les borratges, que m'han agradat mės que les bledes.

Dóna molta satisfacció fer les teves pròpies verdures, el teu propi menjar. A casa, des que tenim l'hort que mengem més verdura i, a més, ens agrada més. També puc dir que la resta del menjar que consumim també és de més bona qualitat. És un sentiment d'estar més aprop de la terra, de la natura, de la vida en general.

Us deixo una imatge ben bonica dels colors de l'hivern a casa.

D

L'hivern als bancals

Com ja vaig avançar a l'anterior entrada, les plantacions d'hivern han estat espinacs, cols, broquils, brocolis, cols de Bruseles, esqueroles de cabell d'angel, alls, cebes, alls tendres, carxofes, faves i pésols. La darrera adquisisió han estat dues parres, que ja tinc ganes de veure-les encaramades per la tanca i dues plantes d'espígol que donen la benvinguda.

L

Plantacions de tardor

Arribat el setembre la vida familiar, laboral i escolar s'acceleren amb l'inici del curs escolar i la dedicació a l'hort (almenys pel que a mi respecta) s'alenteix. Ja no hi ha tantes estones lliures i just trobo algun moment en cap de setmana.

Tot i això l'hort no para i segueix a ple rendiment.

Encara collim carabassons, aubergínies i pebrots! Les mongeteres estan atacades per l'aranya roja i els remeis que apliquem no acaven de funcionar. Les pastanagues han sortit boníssimes i estic fent uns brous amb la resta d'hortalisses molt nutritius.

Les noves plantacions són cols, bròquils, cols de Bruseles, espinacs i alguna mena d'enciam i escaroles. També hem plantat maduixeres.