El que vull dir ės que m'ha sorprés el contrast entre la visual fragilitat de la planta, ja que té les fulles primes i delicades, i la seva fortalesa per no agafar plagues.
La finura del pèsol continua a la boca: cru, saltejat, estofat, acompanyat amb carxofes i faves, els seus veïns de temporada...
Em passaria estones llargues desgranant-los i precisament és el que penso fer de cara a la propera temporada: plantar-ne el doble!!
I no puc continuar sense anomenar allò que no es veu, les seves propietats. És un excel.lent nutrient ja que és ric en proteïnes, revitalitza l'organisme, ajuda en la formació i regeneració de teixits...
Respirem, que encara n'hi ha més.
Són rics en vitamina C, la qual cosa preveu infeccions ja que actua sobre el sistema inmunològic millorant les defenses.
A més, tenen un alt contingut en fibra i en betacarotens, netejen els budells i regeneren la mucosa que els recobreix. D'aquesta manera l'absorció de les substàncies nutritives que porten els aliments serå més intensa.
I ara, qui s'atreveix a rebutjar aquestes fantàstiques boletes verdes?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada