divendres, 7 de setembre del 2018

Coca terapèutica


Ja a Lleida, i per tal de no oblidar els bons moments viscuts a la vora de l'hort, res  millor que trossejar verduretes i escampar-les per damunt d'una fina massa feta amb certa improvisació. Només un element estrany els acompanya, unes anxoves que li donen un gust salat, que em fa rememorar els dies d'estiu viscuts mandrosament a la vora del mar. Per tant, no és tant estrany. Tot és estiuenc.

És una coca hortolana perquè està feta amb productes de l'hort, però també es una coca terapèutica perquè evoca aquests bons moments que fan obrir el cor. 

Em sembla que demà en faré una altra... 🤔

divendres, 17 d’agost del 2018

Com allargar l'estiu

Ja hem traspassat el 15 d'agost, ja s'ensuma el setembre i no en tinc cap ganes de tornar a la rutina, que diuen... Rutina!! Amb lo bé que s'està de vacances, com pot algú anyorar els horaris o, fins i tot els companys de feina!! Jo als meus companys me'ls estimo molt, però lluny de la feina!!

M'he de treure com sigui el setembre del cap. Qui sap si per això avui he fet conserva de cogombre.

Potser he pensat secretament que si poso la frescor d'aquesta hortalissa dins d'un pot ben tancat quan l'obri retrobarė l'estiu. Bé, si més no, quan enceti el pot em trobaré amb una bona hamburguesa de vedella per amanir i mentre la mengi parlarem i pensarem en l'estiu passat i en el que vindrà.

Visca l'estiu!!

divendres, 10 d’agost del 2018

La mongeta màgica

Llevarse quan el cos t'ho demana, anar a l'hort... Pot semblar un bon pla... O no. Potser només la primera part, per alguns...
Ahir vaig tenir la sort de poder-ho fer al complert. Em vaig endinsar en la terra toba entre les canyes que les suporten i les fan elevar fins al seu infinit. Aquesta imatge sempre em fa pensar en aquell conte de quan érem petits. Potser si em fos possible treparia mata amunt per trobar aquella casa  o, si més no, una aventura.

Tornant a la realitat, ja és prou aventura trobar mongetes a les enfiladisses mongeteres. S'amaguen entre el fullam. En veus una i quan la vas a agafar i, inevitablement mous fulles, ja no la trobes.

 Ha començat el joc!



Les mongetes d'enguany són d'aquelles vermelloses, així que tinc cert avantatge, ho he de reconèixer. Tot i així, la juguesca és entretinguda i sempre en queden algunes penjades de les mates a l'acabar i mai sé si han guanyat elles o jo.

Avui, però, a més de tot aquest entreteniment que, mentre durava, em feia pensar que era una mena de meditació i ja anava rumiant quin nom li posaria i quin nínxol es mereixeria en l'oferta mindfulness del mercat, he descobert que per trobar-les, per enxampar-les, havia de canviar el punt de mira, que mirant des d'una altra banda, sense remenar les fulles, inclús, les veia, les trobava!

L'hort, a més de verdures i hortalisses, sempre em dona aprenentatges de vida.

I ara què, és o no és un bon pla?


dimarts, 21 de febrer del 2017

Vegan Carrot Cake

Feia temps que tenia ganes de fer un pastís de pastanaga i per fi he ensopegat amb la recepta. Senzilla, amb pocs ingredients i tots sans, però amb un resultat espectacular. Una altra vegada tiro de recepta de Lujuria Vegana, del Toni Rodríguez. Gràcies per tenir-les en obert!!!

Personalment m'ha agradat molt, en fred i en calent. He xalat amb la crema que el recobreix perquè li dóna un punt dolç exquisit.


És una llàstima que des d'aquí no es pugui alimentar més que la vista, oi? A què espereu, doncs, per enfarinar-vos les mans o embrutar la Termomix?


                 






dimarts, 7 de febrer del 2017

Mentre l'hort hiverna...

Buscant buscant una coca sana per obsequiar com a berenar a un estimat convidat que el passat diumenge va venir a casa he trobat aquesta boníssima recepta.
L'he extret del web thermovegan i és una recepta del llibre "Delicias Veganas", del Toni Rodríguez, que es veu que és el fundador de Lujuria Vegana, un obrador d'alta pastisseria de Barcelona. Amb aquests antecedents i el comentari del web, que qualifica la coca com la més esponjosa mai tastada, m'hi vaig llançar i he de dir que tot és cert i que si ho voleu comprovar només us cal:

400 gr farina integral de espelta / 2 culleretes de bicarbonat / 2 culleretes de llevat en pols / 1 cullereta de sal / 2 culleretes de canyella molta / 210 gr de xarop d'atzavara / 180 ml d'oli de girasol / 220 ml de llet vegetal
1. Preescalfar el forn a 170 graus / 2. Posar els ingredients sòlids al got de la Thermomix i barrejar 10 segons a velocitat 6-7 / 3. Afegir la resta d'ingredients i tornar a barrejar 10 segons a velocitat 6 / 4. Posar la massa en un motlle prèviament sucat amb mantega i enfarinat i deixar-ho al forn uns 40-45 minuts.
Jo vaig utilitzar farina integral i llet d'espelta, que és el que en aquell moment tenia al rebost.

Quina bona pinta, eh?

Moltes gràcies als convidats que fan que remenem entre els receptaris i descobrim nous plaers per als paladars.

diumenge, 8 de gener del 2017

Desembre congelat

Aquest desembre ha estat boirós, hem estat quasi tots els dies sense veure el sol. Hi ha qui li troba poesia en aquest clima enterbolit (potser fins i tot jo), però, renoi, quan fa tants dies que l'astre rei es nega a escalfar-nos, quan són tants els matins fotocopiats de les tardes... Això no hi ha poeta que ho aguanti!! S'ha de fugir, s'ha d'anar a comprovar que hi és, s'ha d'experimentar la molèstia dels seus rajos als ulls, clucs de tanta grisor...

I com s'agraeix!! Fem quilòmetres perquè ens toqui unes horetes el Sol, per alimentar-nos amb la seva vitamina. Literalment sortim del núvol i, resignadament, hi tornem a entrar. Aquests dies s'ha escampat una foto ben ilustrativa que ho mostra:




Afortunadament, no hi ha mal que cent anys duri i justament el dia de reis, en contra dels pronòstics meteorològics, vam poder gaudir-lo sense haver de viatjar.

Quin regal!! Això sí que va ser un regal de Reis!!!

...

Som gent ferma aquí, a Ponent, resistents, forts i perseverants. Potser per això ja hi tornem a ser... Ja la tornem a tenir, la boira, però aquest cop gebradora, tant si ens agrada com si no.

Quina paciència!!!



Juliol

Sense adonar-nos-en hem arribat a l'estiu, hem passat el solstici d'estiu, ja hem cremat el que no volíem conservar a la foguera, ja han acabat el dies llarguíssims... ja tornem a retallar minuts de llum.

L'hort està en plena ebullició, tot creix ràpidament i bé, excepte la carabassonera, que enneula els carabassonets i no tiren. Segur que s'espavilaran i en tindrem per regalar!

El gessamí ha començat a florir, la madreselva fa dies que ens perfuma, les roses noten la calor i no duren gens tallades (ho deixaré per més endavant això de fer poms de flors)... ens ha sorprès una mata que no sabíem què era amb unes margarides precioses.

I així, entre flors i aromes ha transcorregut la resta de l'estiu i, una altra vegada sense adonar-nos-en, em entrat a l'hivern...